Com a estudiant de biologia, he estudiat sistemàticament el comportament estrany del meu gat, i les conclusions provisionals són les següents: 1. Beveu només aigua del vàter, gerro (amb uns quants pals de bambú), peixera, bany i negueu a beure aigua del vostre propi got tret que no hi hagi res per beure. Al principi no ho vaig entendre, però després vaig començar a pensar què tenia en comú l'aigua que li agradava beure, i vaig rebre una resposta: tots tenien éssers vius, o havien fluït recentment. Només per confirmar la resposta,fabricants d'arnés per a mascotesVaig fer l'experiment següent: Traient el bambú ric del gerro, vaig trobar que ja no bevia del gerro. Després que el nostre peix daurat va morir accidentalment, encara vam omplir el dipòsit d'aigua (és més sec al nord i s'utilitza per a la humidificació), però ja no bevia l'aigua del dipòsit. Davant seu, abocant aigua del seu got, directament de la font, va començar a beure del seu. Sobre aquesta base, vaig sentir que la meva conjectura estava confirmada preliminarment i que els animals naturals podrien buscar activament aigua viva o corrent per beure, perquè semblava més fiable que una piscina d'aigua estancada. Al nostre gat li encanta agafar el sofà des de petit.
fabricants d'arnés per a mascotesSovint el renyem i el peguem (no el peguem realment, sinó que l'abracem i l'acaritem, acompanyats de paraules dures per fer-li saber que el que està fent està malament). Quant amor? La família tenia un munt de ratlladors, però no van poder evitar que es rascades el sofà. Amb el temps, em vaig adonar que mirava a dreta i esquerra quan agafava el sofà i, si el veien, s'escapava amb molta velocitat. De vegades, quan acabava de posar les PATES al sofà i notava que algú el mirava, les tornava a treure. Això demostra que ha quedat molt clar que agafar el sofà no és un comportament correcte, fins i tot punible, però encara és "desesperat".
fabricants d'arnés per a mascotesI llavors em vaig preguntar, què passaria si aquest sentit de l'aventura el faria feliç? Així que vaig dissenyar un experiment. Va instal·lar una càmera wifi al costat del sofà, va apuntar cap al sofà i va continuar filmant i va descobrir que gairebé mai no agafava el sofà durant el dia quan no hi havia ningú a casa, només una o dues vegades al dia. I quan vas a casa, això salta fins a dues o tres vegades per hora. Penseu-hi acuradament, si el sofà és realment més fàcil d'agafar que la taula de ratllar per a gats, hauria de ser suficient durant el dia quan no estigui supervisat, però al contrari, ni tan sols tocarà el sofà durant el dia, suposo que si en companyia de persones, pot agafar amb èxit el sofà i marxar, el farà sentir emocionat i feliç, i pot cridar l'atenció del propietari, però si falla, serà renyat. I aquest joc pot afegir molta diversió a la seva vida normal. Hi ha gent que diu que els gats mengen herba per provocar el vòmit, per escopir el pèl a la panxa, però aquest de casa meva és diferent. Tant és així que hem d'amagar la col. Sovint va a tota la col per trencar un tros de col, i després seguir mastegant, però com que els molars (és a dir, molars) no estan desenvolupats, no es pot mastegar la col, només deixen marques de dents profundes i poc profundes, finalment es rendeixen. , el bloc de col no es pot empassar. I estic bastant segur que no volia provocar el vòmit, perquè de vegades tornava a menjar el clorofit a casa, la planta semblant a una tira es pot empassar directament sense mastegar, i sovint es troben fulles de clorofit al vòmit, a més el nostre gat és especial, la seva mare és un gat salvatge, va néixer al pati de la comunitat, va desaparèixer després del deslletament, el vam portar a casa. Aleshores no menjava la major part de la carn (cada cop que menjava un tros de carn perquè l'olorés, però mai no li interessava), i només menjava un cert sabor de menjar per a gats (però li agrada especialment menjar Miao- bossa fresca, no sé quina màgia ha fet el fabricant). La meva mare va dir que ell no havia menjat carn de petit, així que no sabia que es podia menjar carn. Combinat amb això, penso en el meu conill de casa original, alimentar la col de conill cada dia, quan era un nen, cada dia al costat de la gàbia del conill per veure com el conill menja verdures. Llavors un dia el conill va morir, i va estar trist durant una setmana. És jove imitar el conill menjant col, la mida del conill com el seu propi model, i després va desenvolupar l'hàbit de menjar col... (Encara no se sap si creu que la col té un bon gust o simplement pensa que l'hauria de menjar? .)
Hora de publicació: 15-nov-2022